Fa un parell de setmanes, el Governador del Banc d’Espanya va fer uns comentaris amb relació al futur de les pensions a Espanya. Concretament ens digué que si la crisi econòmica i les despeses del Govern continuessin com actualment, desapareixeria en breu el superàvit de la Seguretat Social, per tant, per reduir un futur dèficit s’hauria de pensar en incrementar l’edat de la jubilació o en ampliar-hi els anys de cotització. Aquests tipus de declaracions són força recurrents en els períodes de dificultats econòmiques. No diré jo que el superàvit no s’hi està reduint a passes de gegant, ara bé el que no em sembla correcte és el transmetre desassossec i por als actuals o futurs pensionistes. Comprenc que és un bon exercici el seguiment i control d’ingressos i despeses de la Seguritat Social, tot i que sempre m’ha sobtat l’intent de fer caixa separada per a la Seguritat Social. Les cotitzacions dels empresaris i treballadors són uns ingressos més de l’Estat i el pagament de les pensions i la resta de serveis sanitaris, una despesa, això sí, molt important.
El senyor Fernández Ordóñez hagués pogut dir també que si creix i creix el dèficit, perillaran els sous dels funcionaris del Banc d’Espanya i tal vegada el d’ell mateix, i els de tots els altres funcionaris, i les despeses de l’exèrcit, i les inversions i manteniment de la xarxa de comunicacions, i les transferències i subvencions a les diferents administracions púbiques, etc., etc. La realitat és que la caixa del Estat és única i l’assignació de recursos ha d’obeir a una determinada estratègia. Amb què caixa o butxaca haurien de pagar-se les despeses sense entrada de diners?
En tot cas, les pensions estan garantides mitjançant el Pacte de Toledo, però encara que no ho estiguessin, què govern suïcida gosaria reduir les pensions o limitar les despeses relacionades amb els jubilats, atesa la gran força electoral que representen els pensionistes a qualsevol país? Fins i tot, si existís un partit polític dels jubilats o persones properes a jubilar-se, les possibilitats de ser-hi al govern haurien de tenir-se molt en compte. La idea pot semblar extravagant, però no me’n direu que no és digna d’estudi a efectes pràctics.
José Míguel Gracia - finestro.wordpress.com
