El problema és que natros no podem dir de la nostra llengua lo mateix que diguen tots los dies els que sols parlen i escriuen en castellà. A ells els aplaudeixen i a natros, per defensar exactament lo mateix, mos munten manifestacions ridícules. I fins i tot querelles criminals. Lo de sempre quan uns dominen i els altres hi són dominats. És lo calvari de les minores que tenen, tenim, que malgastar totes les energies en defensar lo evident; en no deixar que la brutícia política de l’Aragó actual i les grans facilitats en que juguen els peons de les campanyes anti-llengües minoritàries, tiron per terra encara més la nostra cultura diferent, lo nostre orgull. Tiron per terra la nostra casa aragonesa.
Tampoc ha d’estranyar que els més contraris a que la nostra llengua aixeco el cap i puguem dir lo seu nom en veu alta, siguen alguns elements que parlen català des de sempre. Totes les causes socials que acaben triomfant porten dins la seua quota mínima de contraris, esquirols, xarlatants i embolicadors. La història recent està plena d’exemples: negres que defensaven la segregació racial, treballadors explotats que defensaven als amos, analfabets que no consentien que els seus fills aprengueren, els que no volien que arribare a Espanya la democràcia…
T. Bosque Article Viles i Gents
