Moltes persones —especialment molts castellà-parlants— es mostren preocupats per l’efecte nefast que pot causar una possible normalització lingüística del català de l´Aragó:
—¿I no perderéis vuestras variedades locales, tan ricas?— em diuen en un castellà neutre que sona igual a Burgos, Saragossa o Sevilla. I jo li contesto:
—I a tu, et preocupa haver perdut la teva?
Em diu no saber res de tot això quan li explico els centenars de paraules —especialment aragoneses— que empraven els seus iaios a Torrijo de la Cañada i que un saragossà jove com ell ni coneix. Ho comprenc: haver-li donat el tir de gràcia a una llengua tan inútil com l’aragonès, a qui li pot preocupar?. La gent es preocupa d’allò que és actual i útil.
D’altra banda és clar que tants anys de normativa castellana (o espanyola) han acabat amb el murcià, l’andalús, el manxec, el mexicà o les riquíssimes varietats del porteny dels barris de Buenos Aires. Pobra gent, ara tothom parla el castellà de Valladolid. Ara ja no hi ha canaris que diuen allò de “uhtedeh loh godoh”, perquè a la classe de Lengua Española els han ensenyat a dir: “vosotros, los peninsulares”; ni andalusos “jartos de jamón”, perquè ara estan “ahítos”, ni espanyolets que, com abans, utilitzaven la preposició “pa” o els finals dels participis en “ao” o “au”, perquè tots saben dir “para” i “ado”. Definitivament: fora la normativa i es recuperarà tot això! I a més a més, per a què volen estudiar la seva llengua si la saben parlar bé? Quina pèrdua de temps! Si el castellà s’escriu com es parla (això ens deien a les escoles). Tothom sap escriure: “los que an terminao, que cogan la gitarra”. Ara a les classes de Lengua Española s’estudiarà anglés, molt més útil perquè és la llengua en la que ens entenem tots al món. I aquest és l’exemple a seguir. Què bonic seria que al món només es parlés una llengua en la que tots ens entenguéssim . Una sola llengua…i milions de varietats locals.
Antoni Bengochea Article Viles i Gents
