Maleixco el dia en què em vaig fer rica. Sis milions d’euros a la loteria; un segur de felicitat i alegria. I em vaig comprar un xalet a la zona residencial; ara ningú sap com enyoro el corret de veïnes del carrer del Raval. Los vells amics per casa vénen poc; los fa temor portar un vi que no sigue prou bo. Ja ho veus: com si a saber qui fora jo. I fan una rostida al maset, i a mi no me’n diuen res. Lo pitjor és lo de mon pare: amb tanta perra va perdre l’esme i va deixar ma mare. Ara està amb la sinyoreta Sangonera fent vida de bohemi entre Eivissa i Formentera. Ma mare? Cent quilos davant d’un televisor, trascolant bombons i gambes per acompanyar la depressió. I el meu novio? Se’n va fartar de sentir que no li caldrie pencar més, que ja el mantindria jo i ell de Baró d’Herbés; ahir vaig vore com a una noia li fea una estimada, una noia pobra, pobra però afortunada. Jo? Jo viatjo molt; dòrmigo a les suites d’eixos hotels amb cristalleria de Bohèmia i cadires de Luisdieciséis. I vixco envoltada de garses que volen semellar coloms; que em porten roses cada dia, quan jo voldria coscolls. Goig? Per res. Illusió? Ni gens ni mica. Només maleixco el dia en què em vaig fer rica.